Quan Gergiev fa de mestre...

El programa El Documental del canal 33 de Televisió de Catalunya emet aquest divendres al vespre 'El mestre i el seu alumne'. Es tracta d'un documental on el director rus Valery Gergiev ensenya l'art de dirigir una orquestra a tres joves directors en una classe magistral a Rotterdam (Holanda).

Dirigit el 2004 per Sonia Herman Dolz (1962), nascuda a Madrid tot i que ha viscut la major part de la seva vida a Holanda, té una durada pròxima als 90' i està pensada més com una pel·lícula que no pas com un programa de televisió.

Cap d'any amb el Don Giovanni de Losey!

El canal 33 de Televisió de Catalunya acomiada l'any 2005 de la millor manera possible, amb el mític Don Giovanni de Mozart que va dirigir Joseph Losey el 1979.

Heus ací una de les millors adaptacions que mai s'hagin fet d'una òpera a la gran pantalla. L'emissió començarà cap a un quart d'onze del vespre del dia 31 i s'allargarà més enllà de la una de la matinada del dia següent.

La pel·lícula, de 170 minuts, va comptar en aquella ocasió amb un excel·lent repartiment: Ruggero Raimondi (Don Giovannia), John Macurdi (Il Commendatore), Edda Moser (Donna Anna), Kiri Te Kanawa (Donna Elvira), José van Dam (Leporello), Kenneth Riegel (Don Ottavio) i Teresa Berganza (Zerlina). La direcció musical era de Lorin Maazel. Tant de bo que l'any Mozart, que ara comencem, estigui ple de regals de tanta qualitat com aquest.

D+3, una nova discogràfica

Com ja han fet altres artistes del món de la música, el polifacètic músic Alberto García Demestres acaba de crear el seu propi segell discogràfic cansat d'esperar que alguna discogràfica s'interessés per la seva música. El nom del nou segell és D+3, un joc sonor a partir del seu segon cognom.

L'objectiu inicial és poder editar les seves obres i també la música dels joves intèrprets que han participat en alguna de les edicions del concurs Premis Tutto de ComRàdio que ell promou. El primer CD ja està disponible, és l'Stabat Mater, una de les últimes composicions d'Alberto García Demestres. A la gravació hi han participat el Cor Vivaldi, el pianista Josep Buforn, l'organista Arnau Farré, dirigits per Òscar Boada, director del cor.

També estan anunciats dos discos més que sortiran abans que acabi l'any. Un és "Contra las cuerdas", amb el guitarrista brasiler Lucas Imbiriba -últim guanyador del concurs-, que conté obres de Gasull, Brotons, Ginastera i compositors brasilers. L'altre, "Mariana en sombras", és una òpera de cambra que Demestres va estrenar a Granada el 2001 i que mai s'ha representat a Catalunya. Per aquesta gravació s'ha comptat amb la participació de l'actriu Aitana Sánchez Gijón que recita algunes parts de l'obra.

Segons el compositor "la previsió és fer 3 o 4 discos l'any i, si vaig recuperant els diners, en farem més i invertiré en el següent CD".

Gershwin amb sabor a jazz

Aquest 1 de desembre ha tingut lloc a L'Auditori de Barcelona la presentació mundial de l'últim disc de Michel Camilo, 'Rhapsody in blue'. Es tracta de l'enregistrament fet el passat mes de febrer al costat de l'OBC, dirigida pel seu titular Ernest Martínez Izquierdo. El CD conté la Rhapsody in blue, el Concert en Fa i el Preludi núm. 2. El segell que ho edita és Telarc -un dels més prestigiosos del món del jazz-, que es destaca especialment per la qualitat sonora de les seves gravacions. L'OBC és la primera orquestra espanyola que grava per aquesta discogràfica.

A la presentació a Barcelona van ser-hi el mateix Camilo, Ernest Martínez Izquierdo, Joan Oller (director general de L'Auditori) i Joan Anton Cararach (director artístic del 37è Festival de Jazz de BCN). El disc surt al mercat aprofitant la gira que el pianista dominicà fa aquests dies per diverses ciutats del sud d'Europa, que inclou, a banda de la capital catalana, concerts en solitari a Lisboa, Roma i Madrid. A la resta del món el CD es posarà a la venda a partir del mes de febrer.

Aquesta és, a més, la primera vegada que la discogràfica nord-americana presenta una novetat més enllà de les seves fronteres. Michel Camilo va confessar que de Gershwin, com també de Ravel, el que més admira és la seva flexibilitat: "Gershwin és un pont entre el jazz, la música clàssica i la música popular nord-americana". Igualment, destacava que aquestes versions gravades amb l'OBC tenen un sabor molt jazzístic i recordava que a la partitura original per a piano sol de la Rhapsody in blue (F. Grofé va fer una orquestració posterior) hi apareixia la paraula jazzie, que va desaparèixer en la versió orquestral. El disc acaba amb un bis, el Preludi per a piano sol núm. 2 de Gershwin. Segons Camilo "aquest va ser l'únic moment on vaig poder improvisar".

Tant el Concert com la Rhapsody s'han gravat amb una gran orquestra simfònica formada per 90 músics. El músic dominicà va remarcar que per a ell "va ser un somni gravar amb una gran orquestra i una sala meravellosa". També va confessar-se un enamorat de l'acústica de L'Auditori. En la mateixa presentació es va anunciar que la temporada que ve Michel Camilo oferirà tres concerts amb l'OBC amb la Rhapsody in blue i el Concert en Sol de Ravel.