Mort a Venècia a la Filmoteca
Aquests dies la seu barcelonina de la Filmoteca de Catalunya ha programat, coincidint amb el centenari del naixement del director Luchino Visconti, la pel·lícula Mort a Venècia. Filmada l'any 1971 i interpretada per Dirk Bogarde, Björn Andresen i Silvana Mangano en els principals papers, pren com a base la novel·la de Thomas Mann del mateix títol. La música de Mahler, Venècia i l'home a la recerca de la bellesa fan d'aquesta una de les millors pel·lícules de Visconti. Mort a Venècia:
Dilluns 3, a les 22.00h
Dimecres 5, a les 17.30h
La Filmoteca és a l'Avinguda de Sarria, 33. El preu de l'entrada és de 2,70 € amb descomptes per usuaris de les Biblioteques de la Diputació.
redactat per Pere Andreu Jariod @ 21:29
1 Comments:
Parlar de Visconti, és parlar d’Itàlia, no recordo cap altre director que hagi filmat el seu país de d’alt a baix i de dreta a esquerra com ho ha fet Visconti, tal i com ho demostren les pel·lícules:
Le terra trema i El Gatopardo a Sicilia
Bellísima i Confidències a Roma
L’Innocente – La Toscana
Mort a Venècia
Senso a Trieste sota la presència austríaca
Rocco i els seu germans a Milà
Aquesta és una petitíssima mostra de la seva filmografia.
També és el director que va saber reflectir tots els estaments socials de la societat, com pot ser la immigració interna a Rocco la burgesia italiana del s.XX (Confidències) o la decadència d’una aristocràcia (El Gatopardo), no és cap secret que va saber demostrar que ser comunista i aristòcrata no té per que ser incompatible.
Tot això seria l’anècdota cinematogràfica si no fos perquè Visconti també en sabia de fer cine, sabia com havia de col·locar una camera, abans d’iniciar el rodatge ja sabia el to que li donaria, i mai, en cap moment, hi ha el sentiment que vagueja, tot el contrari. A criteri meu solament hi ha una pel·lícula que considero una errada: La caduta degli dei, pel·lícula que malhauradament ha envellit malament, la resta......segons jo, totalment recomanable.
I quan el tema de la música, no podem oblidar la presència de Mahler a Mort a Venècia, Wagner a Ludwig o l’encàrrec a Nino Rota per la música d’El Gatopardo, cal recordar que va col.laborar en el guió d’una Tosca cinematogràfica, encapçalada per Imperio Argentina (Tosca), Rossano Brazzi (Cavaradossi) i Michel Simon (actor preferit de Jean Renoir, amb qui Visconti va col·laborar els inicis de la seva carrera) en el paper de Scarpia, tot i que en els crèdits d’aquesta pel·lícula el nom de Visconti no hi surt enlloc.
Fins aviat!
Publicar un comentario
<< Home